s.XV: Novel·la burgesa i poesia

1. Jaume Roig i la novel·la burgesa

a) Resumeix, amb paraules teves, la biografia de Jaume Roig.

Jaume Roig (¿?-1478) va néixer a València. És un clar representant de la nova classe social: la burgesia. Va ser un metge important i també molt bon escriptor. El seu llibre que ha tingut més èxit és L’espill o Llibre de les dones, que bté la intenció de divertir. Es va casar amb Isabel Pellisser.

BIBLIOGRAFIA:

La informació la he buscat al llibre de llengua catalana de 4t d’ESO de l’assignatura. Editorial: Cruïlla.
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0056478&BATE=Jaume%20Roig

b) Quina és la principal característica de l'obra de Jaume Roig? Exemplifica-ho.

L’espill o Llibre de les dones vol presentar una visió realista del món segons la perspectiva burgesa. Té la intenció de divertir i riure's de les dones. És un molt bon exemple de la misogínia medieval.

BIBLIOGRAFIA:

Llibre de llengua catalana de 4t d’ESO de l’assignatura. Editorial: Cruïlla.

2. La poesia del segle XV: Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March

a)Quants poemes s'han conservat de Jordi de Sant Jordi? Escriu el títol de tres d'ells.

Es guarden 18 poemes, dels quals els més importants són Estramps, Presoner i Lo setge d'amor.

BIBLIOGRAFIA:

Llibre de llengua catalana de 4t d’ESO de l’assignatura. Editorial: Cruïlla.

b)Quines són les principals novetats que aporta Ausiàs March a la poesia catalana?

Ausiàs March allibera la poesia catalana de la llengua provençal i compon els seus poemes en català. Crea una poètica personal on apareixen innovacions de la lírica europea del moment.

BIBLIOGRAFIA:

Llibre de llengua catalana de 4t d’ESO de l’assignatura. Editorial: Cruïlla.

c)Copia el poema Veles e vents d'Ausiàs March, adjunta-hi la versió cantada per Raimon i explica el significat que té per a tu aquest poema.

Veles i vents compliran els meus desigs, fent camins incerts per la
mar. Mestral i ponent en contra d’ells veig armar-se; xaloc i llevant
els han d’ajudar amb els seus amics, el gregal i el migjorn,
fent humils precs al vent de tramuntana que en el seu bufar els
sigui favorable i que tots cinc duguin a terme el meu retorn.

Bullirà el mar com la cassola al forn, canviant el color i l’estat natural,
i mostrarà voler mal a tota cosa que sobre d’ell s’aturi un
moment: peixos grans i petits correran a refugi i cercaran amagatalls
secrets: fugint del mar, on s’han nodrit i han nascut, saltaran
a terra com a gran remei.

Els viatgers, tots junts, faran vots i prometran molts dons fets de
cera; la gran por traurà a la llum els secrets que al confessor no
hauran estat descoberts. En el perill no em caureu de la memòria,
ans prometré al Déu que ens ha lligat de no minvar les meves fermes
voluntats i que sempre us tindré present.

Jo temo la mort per no ser-vos absent, perquè amor per mort és
anul·lat, però jo no crec que el meu voler pugui ser vençut per tal
separació. Em fa por el vostre poc voler, que, en morir jo, no
m’oblidi: aquest sol pensament em treu el delit del món perquè,
vivint nosaltres, no crec que pugui succeir.

[Que] després de la meva mort, perdeu la capacitat d’estimar, i
[que] sigui tota convertida en ira! I jo, forçat a partir d’aquest
món, el meu mal serà només no veure-us. Oh Déu! Per què no hi
ha límit en amor, car prop d’aquell jo em trobaria tot sol? Sabria
en quina mesura em vol el vostre voler, [i] podria témer o confiar
en l’esdevenidor.

Jo sóc el més extrem amador, després d’aquell a qui Déu pren la
vida: com que sóc viu, el meu cor no mostra tant de dolor com la
mort per la seva extrema dolor. A bé o a mal d’amor estic disposat,
però, pel meu fat, la fortuna no em porta ocasió [ni d’una
cosa ni de l’altra]: tot desvetllat, amb la porta ben oberta, em trobarà
fent humil resposta.

Jo desitjo allò que em podrà costar molt car i aquesta esperança
m’aconhorta de molts mals; a mi no em plau que la meva vida
sigui deslliurada d’un cas molt ferotge, que prego a Déu que vingui
aviat. Llavors, a la gent no li caldrà donar fe al que amor obrarà
fora de mi: la seva potència es mostrarà en acte i els meus dits
amb fets els provaré.

Amor, de vós jo en sento més que no en sé, per la qual cosa la
part pitjor me’n restarà, i de vós en sap el qui sense vós està: a joc
de daus us compararé.


Ens expressa l'amor que te sobre una persona, és intens i dolorós però ell la segueix estimant. Ens expressa tot el seu sentiment i dolor.


BIBLIOGRAFIA:

Bloc de l'Anna.

Importància de Tirant Lo Blanc i la seva difusió

És considerada una novel•la tant important per la gran varietat de temes que s’hi tracten: escenes fantàstiques, esdeveniments històrics, estratègies militars, escenes cortesanes, episodis eròtics i desvergonyits, i tocs humorístics. Tot això fa que aquesta obra sigui tan coneguda mundialment i s’hagi traduït a molts idiomes més.

Va ser publicada a València l'any 1490 i reimpresa a Barcelona el 1497. Durant el segle XVI va ser traduïda al castellà (1511) i a l'italià (1538), més tard al francès (1737) i actualment ho ha estat a l'anglès (1984) i a moltes altres llengües.


BIBLIOGRAFIA:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Tirant_lo_Blanc
http://www.tinet.cat/bdt/tirant/capitols/Tot_obra.html

Diferències entre llibres de cavalleries i novel·la cavalleresca

Molta gent confon fàcilment els llibres de cavalleries i la novel•la cavalleresca, tot i que hi ha una diferència important entre aquests termes. Una de les diferències que va subratllar Martí de Riquer és que la novel·la cavalleresca remet a un món possible, i sovint real, quan parlem de biografies de cavallers que formen part de la història. Per altre part, els llibres de cavalleries estan envoltats de gegants, dracs, mags, bruixots i altres personatges extrets de la fantasia infinita dels humans. El cavaller és omnipotent, sempre és el millor, mai li passen coses dolentes. En resum, les novel·les cavalleresques són versemblants, en canvi els llibres de cavalleries són inversemblants.

BIBLIOGRAFIA:

http://www.wikilingua.net/ca/articles/n/o/v/Novela_caballeresca.html
http://www.wikilingua.net/ca/articles/l/i/b/Libros_de_caballer%C3%ADas.html

Esquema estructura Tirant Lo Blanc

ESQUEMA ESTRUCTURA TIRANT LO BLANC

La novel·la pot ser dividida en cinc parts, que corresponen als llocs geogràfics respectius en què es desenvolupen.

1a part) L’acció transcorre a Anglaterra, on Tirant és nomenat cavaller i guanya fama en les lluites cortesanes.

2a part) Tirant marxa a Sicília i Rodes i és nomenat almirall en les batalles navals. S’estableix una relació sentimental entre la filla del rei de Sicília i el príncep Felip de França.

3a part) Tirant va a Constantinoble i guanya certa importància en la batalla contra els turcs. Ell s’enamora de la princesa Carmesina i es produeixen situacions picants.

4a part) Tirant naufraga a les costes de Tunísia i conquereix part del nord d’Àfrica. També converteix molta gent al cristianisme.

5a part) Retorna a l’Imperi grec, es casa amb Carmesina i és nomenat César de l’Imperi. Pateix una pulmonia i mort. Carmesina mort a causa de la seva pena i els enterren junts.

BIBLIOGRAFIA:

La informació la he buscat al llibre de llengua catalana de 4t d’ESO de l’assignatura. Editorial: Cruïlla.

També a: http://www.tinet.cat/bdt/tirant/capitols/Tot_obra.html

Text Bernat Metge

BERNAT METGE Textos Batxillerat

VICENT FERRER

Sant Vicent Ferrer (València, 1350 - Gwened, Bretanya, 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mitja Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme. Influí marcadament a la cort del Papa Benet XIII d'Avinyó i en l'elecció de la dinastia castellana dels Trastàmara per regnar a la Corona d'Aragó. La seva obra principal és Sermons.

BERNAT METGE

Bernat Metge (Barcelona entre 1340 i 1346 - 1413) fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes. És considerat un dels millors prosistes catalans, introductor de l'estil renaixentista a la literatura catalana, amb una fina intel·ligència, i una gran sornegueria. Les seves obres més importants són: Llibre de Fortuna e Prudència, Sermó humorístic i paròdic, i la seva obra mestra fou Lo somni.

FRANCESC EIXIMENIS

Francesc Eiximenis (Girona, entre 1328 i 1332 - Perpinyà, 1409) fou un frare franciscà que escrigué literatura per tal de divulgar de manera senzilla els principis fonamentals de la religió i la filosofia. Les seves obres més importants van ser Tul•lí, Plató, Lo crestià i Agusti d'Hipona.

SOPA DE LLETRES