lunes, 26 de abril de 2010

Unitat 9. La literatura de postguerra

1. Defineix, exhaustivament, què entenem per "període de postguerra".

La postguerra és el període posterior a la guerra i es caracteritza per la crisi demogràfica, econòmica i social. A Espanya s’associa a les dècades posteriors a la guerra civil espanyola (1936-39) i a Europa s’empra per designar l’època posterior a la Segona Guerra Mundial. L'inici de la postguerra comença amb l’acabament de la guerra però el seu final es dilueix en el temps fins que no torni a haver-hi una altra guerra.

2. Fes l’exercici número 5 de la pàgina 208 del llibre.

CANDOR: Absència de malícia, sinceritat; innocència.
FÈRULES: Estar sota la seva direcció severa, despòtica, etc.
CROSSES: Bastó corbat al capdamunt.
ESTRONCAR: Fer cessar de rajar, de fluir, un líquid.
ESBORRADISSA: Que s’esborra fàcilment.

3. Fes l’exercici número 8 de la pàgina 208 del llibre.

Estimats parlamentaris,

Molta gent es pensa que ja no hi ha moltes guerres però en realitat n’hi ha moltes on moren milions de persones i també molts nens petits que desgraciadament es moren a causa de les guerres, de fam, de malalties, etc. Les guerres provoquen la mort de moltes persones, moltes danys naturals i de cases, escoles, hospitals.
Totes aquestes persones que moren en les guerres han mort injustament, d’una manera cruel, aquests nens han tingut la mala sort de morir molt petits, sense poder gaudir de la vida i només per haver nascut a un país determinat estan destinats a lluitar a la guerra. A més molts nens que moren a la guerra no han pogut gaudir ni d’una educació, ni d’unes mínimes condicions de vida, ni amb medicines, etc. Resumint, les guerres destrossen a molts països i famílies i no en podem treure cap part bona. Els problemes es poden solucionar sense la violència, penseu-hi.

Júlia i Judith


4. Què és un monòleg interior? Posa’n un exemple i justifica-ho.
Un monòleg interior és una tècnica narrativa que consisteix a presentar, directament i amb un narrador en primera persona, els pensaments i sentiments del protagonista.
Un exemple pot ser "La plaça del Diamant" de Mercè Rodoreda perquè aquesta novel•la està escrita en primera persona (una noia del barri de Gràcia anomenada Natàlia més coneguda pel nom Colometa)i ens expressa els seus sentiments, dolors, pors, etc quan esclata la guerra i ha d’afrontar tota sola la dura postguerra.

martes, 20 de abril de 2010

REPÀS UNITATS 7 I 8

1. Explica la diferència entre el complement directe i l'indirecte. Posa’n exemples.

El complement directe és el complement més directament relacionat amb el verb: és, de fet, una extensió del significat verbal, en canvi, el complement indirecte expressa el receptor de l’acció verbal.

Complement directe:

En Pere rep les cartes.
La Marina prepara la carn.

Complement indirecte:

El noi ven la camisa a la dona.
El pare compra una joia a la filla.

2. Digues si el complement destacat és directe o de règim verbal:

a) S’adona que ha fet mal a tots els companys. De règim verbal.
b) Va prometre als nois de portar-los al parc. De règim verbal.
c) Confia que l’obra surti tan bé com va sortir en el darrer assaig. De règim verbal.
d) En Joan es dol que tots li facin el buit. De règim verbal.

3. Completa cada oració amb el pronom feble que calgui:

a) No sabem fer la feina de casa. No ens hi han acostumat.
b) No m’entenc amb en Joan. Me’n vull distanciar.
c) Sé que és un repte inassolible, però m’hi exposaré.
d) M’ha costat veure que no rendeixo prou. Ara me n’he adonat.
e) He deixat la casa ben arreglada, no en dubtis.

4. Quines són les principals tendències literàries de principis del segle XX?

La literatura experimental, la literatura existencial, la literatura social, els moviments d’avantguarda i la literatura dels anys trenta (poesia, narrativa, teatre).

5. Indica la funció que fan els elements destacats de cada oració i substitueix-los per pronoms:

a) S’acostuma a fer les coses bé. De règim verbal (S’hi acostuma).
b) Porta els comptes a l’avi. CD + CI (Els hi porta).
c) Es recorda de tot el que li deuen. De règim verbal (Se’n recorda).
d) Compra joguines als nebots. CD + CI (Els les compra).
e) Explica el que vol als seus amics. CD + CI (Els el explica).
f) Es nega a treballar amb la família. De règim verbal (S’hi nega).
g) Fa el que vol. CD (Ho fa).

6. Torna a escriure les preguntes i les respostes del qüestionari que vam fer a classe sobre la literatura del tema 8.

1) Valora la importància de Joan Salvat-Papasseit en la literatura d’avantguarda a Catalunya.

És un dels màxims representants de la literatura d’avantguarda a Catalunya. S’inicià en la literatura escrivint articles en castellà de caràcter modernista i es va interessar per les idees socialistes, anarquistes i nacionalistes.

2) Quins són els elements que constitueixen els recursos més habituals de la literatura avantguardista.

Paraules en llibertat, cal•ligrames, atzar, espontaneïtat, escriptura automàtica...

3) Què és un cal•ligrama.

És un poema que expressa sentiments en forma d’una imatge relacionada amb el text.

4)Quin gènere conrea Foix?

Poesia

5) Quin corrent conreà Riba com a poeta?

Poesia

6)Cita una obre del dramaturg J.M. Segarra.

El Cafè de la Marina

7)



8)


9) De qui és l’obra Elegies de Bierville?

De Carles Riba

10)Cita tres tipus de teatre.

Comèdia burgesa, teatre frívol i d’entreteniment i teatre revolucionari.

lunes, 12 de abril de 2010

Unitat 8: Les avantguardies i els anystrenta

1. Defineix els moviments d'avantguarda i explica'n quatre.

Els moviments d'Avantguarda són un conjunt de tendències artístiques i literàries que sorgiren durant el primer terç del segle XX, especialment a França i Itàlia

Els moviemnts avantguardistes aporten noves tècniques literàries:
-Els futuristes proposen destruir la sintaxi i deixar les paraules en llibertat.
-Els cubistes popularitzen els cal•ligrames.
-Els dadaistes creen textos incoherents, dominats perlñ'atzar i l'espontaneïtat.
-Els surrealistes busquen l'expressió del subconscient a través de l'escriptura automàtica.

2. Fes l'exercici número 7 de la pàgina 183 del llibre de text (copia l'enunciat).

-Digues què afirma el poeta en el títol del poema. Quin és el món que percep com a real, elde la vetlla o el del somni?

Afirma que quan dorm ho veu tot clar, de la seva manera, sense deixar-se portar pels altres i que quan està despert està una mica desorientat perquè es deixa influir, no diu el que pensa per por de les altres opinions, etc.
Percep com a món real quan dorm perquè és quan ell és ell mateix, autèntic, amb els seus defectes i ningú el pot jutgar.

3. Defineix amb tres adjectius l'obra d'aquests autors: J.V. Foix, Carles Riba, Tomàs Garcés, Sebastià Juan Arbó i Josep Maria de Sagarra.

J.V. FOIX: surrealista, original, diferent.

CARLES RIBA: sentimental, pur, sincer.

TOMÀS GARCÉS: sensible, passional, autèntic.

SEBASTIÀ JUAN ARBÓ: dur, tràgic, trist

JOSEP MARIA DE SAGARRA: treballador, conflictiu, periodista

4. Fes l'exercici número 10 de la pàgina 185 del llibre de text (copia l'enunciat).

-Indica el significat d’aquestes parules del text 5. Si cal, consulta el diccionari. (DIEC 2)

PETJADA: senyal que deixa el peu d’una persona o d’un animal a la terra per on ha passat.

FONEDISSA: que es fon o desapareix amb facilitat.

ESCORÇA: coberta externa dels troncs, de les branques i de les arrels de les plantes llenyoses

LLEU: lleuger

COLGAR: posar (alguna cosa) dins un clot i cobrir-la amb la terra, sorra, cendra, etc., que s’havia tret en fer el clot.

FUGISSERA: que passa ràpidament.

5. Fes l'exercici número 17 de la pàgina 189 del llibre de text (copia l'enunciat)

-Compara la visió de la vida que té cadascun dels persontages i l’actitud que adopten de cara al futur.

CATERINA: veu que si es queda sempre al poble, al mateix lloc,mai podrà millorar, ho veu tot negre. Tothom la coneix com a la noia del Cafè de la Marina i això mai canviarà. Tindrà una vida monòtona i rutinària, sempre el mateix, sense il•lusió de millorar.
Però en el futur vol canviar d’ambient, separar-se de tot, del lligam de la seva infància, vol donar un pas a la seva vida i arriscar-se.

CLAUDI: vol viure de la vida al màxim, marxar a Amèrica i canviar el seu estil de vida radicalment. Viure i gaudir com mai ho havia fet. Passar-s’ho bé, conèixer gent. Viure d’uns paistages meravellosos...

BIBLIOGRAFIA: Llibre de català