Unitat 9. La literatura de postguerra

1. Defineix, exhaustivament, què entenem per "període de postguerra".

La postguerra és el període posterior a la guerra i es caracteritza per la crisi demogràfica, econòmica i social. A Espanya s’associa a les dècades posteriors a la guerra civil espanyola (1936-39) i a Europa s’empra per designar l’època posterior a la Segona Guerra Mundial. L'inici de la postguerra comença amb l’acabament de la guerra però el seu final es dilueix en el temps fins que no torni a haver-hi una altra guerra.

2. Fes l’exercici número 5 de la pàgina 208 del llibre.

CANDOR: Absència de malícia, sinceritat; innocència.
FÈRULES: Estar sota la seva direcció severa, despòtica, etc.
CROSSES: Bastó corbat al capdamunt.
ESTRONCAR: Fer cessar de rajar, de fluir, un líquid.
ESBORRADISSA: Que s’esborra fàcilment.

3. Fes l’exercici número 8 de la pàgina 208 del llibre.

Estimats parlamentaris,

Molta gent es pensa que ja no hi ha moltes guerres però en realitat n’hi ha moltes on moren milions de persones i també molts nens petits que desgraciadament es moren a causa de les guerres, de fam, de malalties, etc. Les guerres provoquen la mort de moltes persones, moltes danys naturals i de cases, escoles, hospitals.
Totes aquestes persones que moren en les guerres han mort injustament, d’una manera cruel, aquests nens han tingut la mala sort de morir molt petits, sense poder gaudir de la vida i només per haver nascut a un país determinat estan destinats a lluitar a la guerra. A més molts nens que moren a la guerra no han pogut gaudir ni d’una educació, ni d’unes mínimes condicions de vida, ni amb medicines, etc. Resumint, les guerres destrossen a molts països i famílies i no en podem treure cap part bona. Els problemes es poden solucionar sense la violència, penseu-hi.

Júlia i Judith


4. Què és un monòleg interior? Posa’n un exemple i justifica-ho.
Un monòleg interior és una tècnica narrativa que consisteix a presentar, directament i amb un narrador en primera persona, els pensaments i sentiments del protagonista.
Un exemple pot ser "La plaça del Diamant" de Mercè Rodoreda perquè aquesta novel•la està escrita en primera persona (una noia del barri de Gràcia anomenada Natàlia més coneguda pel nom Colometa)i ens expressa els seus sentiments, dolors, pors, etc quan esclata la guerra i ha d’afrontar tota sola la dura postguerra.