1. Escriu una breu biografia de Quim Monzó.
Quim Monzó va néixer al 1952 i és autor de contes i novel·les tot i que també escriu articles per a la premsa. El model fonamental de la seva obra és que mostra la influència d'autors estrangers. Monzó ha escrit algunes novel·les però la seva millor narrativa es troba en els reculls de contes. En els seus relats despulla la narració de tot element superflu per expressar la idea essencial, i fa un retrat colpidor de la societat i del pensament actuals a través de temes com la soledat, la falsa imatge de la felicitat, etc.
2. Busca un conte de Quim Monzó i explica'n el significat.
“Qualsevol temps passat” ens parla sobre com ha canviat la vida actual i la d'abans. Abans la gent es comunicava molt més que ara, els nens sortien al carrer a jugar amb qualsevol cosa i s'ho passaven bé, en canvi ara, la Marta enyora això, quan ella era petita s'asseia amb tota la seva família a sopar i només parlaven i es comunicaven més, però ara ella amb la seva família no és el mateix, estan centrats amb els ordinadors i la televisió i gairebé no parlen.
3. Qui és Sergi Pàmies? A quin diari publica els seus escrits periodístics? Sobre quin tema sol escriure? Justifica-ho amb exemples.
És un periodista, escriptor i traductor.
A la Vanguardia i Mundo Deportivo. Tracta temes que no són habituals en els llibres i gasta una tarannà antintel·lectual que exaspera els culturalistes. Tracta sobre tots els esports, un exemple el podem trobar aquí:
http://www.lavanguardia.es/deportes/noticias/20090528/53712578851/las-mil-y-una-noches.html
4. Quin tema predomina en la poesia actual? Justifica-ho amb un exemple i digues de quin autor és.
L'intimisme que reflecteix les experiències personals i la percepció particular del món que tenen els poetes.
“Divisa” és una poesia de Maria Mercè Marçal i és un exemple perquè ens explica la seva manera de veure el món dient-nos les tres coses que ella agraeix i que són importants per a ella.
5. Digues quina és la programació del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) per a la temporada actual 2009/2010), tria l'obra que aniries a veure i digues per què.
En aquesta pàgina web podem trobar tota la programació:
http://www.tnc.cat/ca/obres-2009-2010
Triaria “A mi no em diguis amor” perquè és una comèdia que tracta sobre l'amor i el tema és el que més m'interessa de tots. Aquesta comèdia transcorre en el futur on es prohibeix l'amor i les famílies però tracta sobre una família polèmica que dificultaran la seva relació, però ho podran aguantar perquè el seu amor és un amor sincer i pur per sobre de tot.
lunes, 10 de mayo de 2010
lunes, 26 de abril de 2010
Unitat 9. La literatura de postguerra
1. Defineix, exhaustivament, què entenem per "període de postguerra".
La postguerra és el període posterior a la guerra i es caracteritza per la crisi demogràfica, econòmica i social. A Espanya s’associa a les dècades posteriors a la guerra civil espanyola (1936-39) i a Europa s’empra per designar l’època posterior a la Segona Guerra Mundial. L'inici de la postguerra comença amb l’acabament de la guerra però el seu final es dilueix en el temps fins que no torni a haver-hi una altra guerra.
2. Fes l’exercici número 5 de la pàgina 208 del llibre.
CANDOR: Absència de malícia, sinceritat; innocència.
FÈRULES: Estar sota la seva direcció severa, despòtica, etc.
CROSSES: Bastó corbat al capdamunt.
ESTRONCAR: Fer cessar de rajar, de fluir, un líquid.
ESBORRADISSA: Que s’esborra fàcilment.
3. Fes l’exercici número 8 de la pàgina 208 del llibre.
Estimats parlamentaris,
Molta gent es pensa que ja no hi ha moltes guerres però en realitat n’hi ha moltes on moren milions de persones i també molts nens petits que desgraciadament es moren a causa de les guerres, de fam, de malalties, etc. Les guerres provoquen la mort de moltes persones, moltes danys naturals i de cases, escoles, hospitals.
Totes aquestes persones que moren en les guerres han mort injustament, d’una manera cruel, aquests nens han tingut la mala sort de morir molt petits, sense poder gaudir de la vida i només per haver nascut a un país determinat estan destinats a lluitar a la guerra. A més molts nens que moren a la guerra no han pogut gaudir ni d’una educació, ni d’unes mínimes condicions de vida, ni amb medicines, etc. Resumint, les guerres destrossen a molts països i famílies i no en podem treure cap part bona. Els problemes es poden solucionar sense la violència, penseu-hi.
Júlia i Judith
4. Què és un monòleg interior? Posa’n un exemple i justifica-ho.
Un monòleg interior és una tècnica narrativa que consisteix a presentar, directament i amb un narrador en primera persona, els pensaments i sentiments del protagonista.
Un exemple pot ser "La plaça del Diamant" de Mercè Rodoreda perquè aquesta novel•la està escrita en primera persona (una noia del barri de Gràcia anomenada Natàlia més coneguda pel nom Colometa)i ens expressa els seus sentiments, dolors, pors, etc quan esclata la guerra i ha d’afrontar tota sola la dura postguerra.
La postguerra és el període posterior a la guerra i es caracteritza per la crisi demogràfica, econòmica i social. A Espanya s’associa a les dècades posteriors a la guerra civil espanyola (1936-39) i a Europa s’empra per designar l’època posterior a la Segona Guerra Mundial. L'inici de la postguerra comença amb l’acabament de la guerra però el seu final es dilueix en el temps fins que no torni a haver-hi una altra guerra.
2. Fes l’exercici número 5 de la pàgina 208 del llibre.
CANDOR: Absència de malícia, sinceritat; innocència.
FÈRULES: Estar sota la seva direcció severa, despòtica, etc.
CROSSES: Bastó corbat al capdamunt.
ESTRONCAR: Fer cessar de rajar, de fluir, un líquid.
ESBORRADISSA: Que s’esborra fàcilment.
3. Fes l’exercici número 8 de la pàgina 208 del llibre.
Estimats parlamentaris,
Molta gent es pensa que ja no hi ha moltes guerres però en realitat n’hi ha moltes on moren milions de persones i també molts nens petits que desgraciadament es moren a causa de les guerres, de fam, de malalties, etc. Les guerres provoquen la mort de moltes persones, moltes danys naturals i de cases, escoles, hospitals.
Totes aquestes persones que moren en les guerres han mort injustament, d’una manera cruel, aquests nens han tingut la mala sort de morir molt petits, sense poder gaudir de la vida i només per haver nascut a un país determinat estan destinats a lluitar a la guerra. A més molts nens que moren a la guerra no han pogut gaudir ni d’una educació, ni d’unes mínimes condicions de vida, ni amb medicines, etc. Resumint, les guerres destrossen a molts països i famílies i no en podem treure cap part bona. Els problemes es poden solucionar sense la violència, penseu-hi.
Júlia i Judith
4. Què és un monòleg interior? Posa’n un exemple i justifica-ho.
Un monòleg interior és una tècnica narrativa que consisteix a presentar, directament i amb un narrador en primera persona, els pensaments i sentiments del protagonista.
Un exemple pot ser "La plaça del Diamant" de Mercè Rodoreda perquè aquesta novel•la està escrita en primera persona (una noia del barri de Gràcia anomenada Natàlia més coneguda pel nom Colometa)i ens expressa els seus sentiments, dolors, pors, etc quan esclata la guerra i ha d’afrontar tota sola la dura postguerra.
martes, 20 de abril de 2010
REPÀS UNITATS 7 I 8
1. Explica la diferència entre el complement directe i l'indirecte. Posa’n exemples.
El complement directe és el complement més directament relacionat amb el verb: és, de fet, una extensió del significat verbal, en canvi, el complement indirecte expressa el receptor de l’acció verbal.
Complement directe:
En Pere rep les cartes.
La Marina prepara la carn.
Complement indirecte:
El noi ven la camisa a la dona.
El pare compra una joia a la filla.
2. Digues si el complement destacat és directe o de règim verbal:
a) S’adona que ha fet mal a tots els companys. De règim verbal.
b) Va prometre als nois de portar-los al parc. De règim verbal.
c) Confia que l’obra surti tan bé com va sortir en el darrer assaig. De règim verbal.
d) En Joan es dol que tots li facin el buit. De règim verbal.
3. Completa cada oració amb el pronom feble que calgui:
a) No sabem fer la feina de casa. No ens hi han acostumat.
b) No m’entenc amb en Joan. Me’n vull distanciar.
c) Sé que és un repte inassolible, però m’hi exposaré.
d) M’ha costat veure que no rendeixo prou. Ara me n’he adonat.
e) He deixat la casa ben arreglada, no en dubtis.
4. Quines són les principals tendències literàries de principis del segle XX?
La literatura experimental, la literatura existencial, la literatura social, els moviments d’avantguarda i la literatura dels anys trenta (poesia, narrativa, teatre).
5. Indica la funció que fan els elements destacats de cada oració i substitueix-los per pronoms:
a) S’acostuma a fer les coses bé. De règim verbal (S’hi acostuma).
b) Porta els comptes a l’avi. CD + CI (Els hi porta).
c) Es recorda de tot el que li deuen. De règim verbal (Se’n recorda).
d) Compra joguines als nebots. CD + CI (Els les compra).
e) Explica el que vol als seus amics. CD + CI (Els el explica).
f) Es nega a treballar amb la família. De règim verbal (S’hi nega).
g) Fa el que vol. CD (Ho fa).
6. Torna a escriure les preguntes i les respostes del qüestionari que vam fer a classe sobre la literatura del tema 8.
1) Valora la importància de Joan Salvat-Papasseit en la literatura d’avantguarda a Catalunya.
És un dels màxims representants de la literatura d’avantguarda a Catalunya. S’inicià en la literatura escrivint articles en castellà de caràcter modernista i es va interessar per les idees socialistes, anarquistes i nacionalistes.
2) Quins són els elements que constitueixen els recursos més habituals de la literatura avantguardista.
Paraules en llibertat, cal•ligrames, atzar, espontaneïtat, escriptura automàtica...
3) Què és un cal•ligrama.
És un poema que expressa sentiments en forma d’una imatge relacionada amb el text.
4)Quin gènere conrea Foix?
Poesia
5) Quin corrent conreà Riba com a poeta?
Poesia
6)Cita una obre del dramaturg J.M. Segarra.
El Cafè de la Marina
7)
8)
9) De qui és l’obra Elegies de Bierville?
De Carles Riba
10)Cita tres tipus de teatre.
Comèdia burgesa, teatre frívol i d’entreteniment i teatre revolucionari.
El complement directe és el complement més directament relacionat amb el verb: és, de fet, una extensió del significat verbal, en canvi, el complement indirecte expressa el receptor de l’acció verbal.
Complement directe:
En Pere rep les cartes.
La Marina prepara la carn.
Complement indirecte:
El noi ven la camisa a la dona.
El pare compra una joia a la filla.
2. Digues si el complement destacat és directe o de règim verbal:
a) S’adona que ha fet mal a tots els companys. De règim verbal.
b) Va prometre als nois de portar-los al parc. De règim verbal.
c) Confia que l’obra surti tan bé com va sortir en el darrer assaig. De règim verbal.
d) En Joan es dol que tots li facin el buit. De règim verbal.
3. Completa cada oració amb el pronom feble que calgui:
a) No sabem fer la feina de casa. No ens hi han acostumat.
b) No m’entenc amb en Joan. Me’n vull distanciar.
c) Sé que és un repte inassolible, però m’hi exposaré.
d) M’ha costat veure que no rendeixo prou. Ara me n’he adonat.
e) He deixat la casa ben arreglada, no en dubtis.
4. Quines són les principals tendències literàries de principis del segle XX?
La literatura experimental, la literatura existencial, la literatura social, els moviments d’avantguarda i la literatura dels anys trenta (poesia, narrativa, teatre).
5. Indica la funció que fan els elements destacats de cada oració i substitueix-los per pronoms:
a) S’acostuma a fer les coses bé. De règim verbal (S’hi acostuma).
b) Porta els comptes a l’avi. CD + CI (Els hi porta).
c) Es recorda de tot el que li deuen. De règim verbal (Se’n recorda).
d) Compra joguines als nebots. CD + CI (Els les compra).
e) Explica el que vol als seus amics. CD + CI (Els el explica).
f) Es nega a treballar amb la família. De règim verbal (S’hi nega).
g) Fa el que vol. CD (Ho fa).
6. Torna a escriure les preguntes i les respostes del qüestionari que vam fer a classe sobre la literatura del tema 8.
1) Valora la importància de Joan Salvat-Papasseit en la literatura d’avantguarda a Catalunya.
És un dels màxims representants de la literatura d’avantguarda a Catalunya. S’inicià en la literatura escrivint articles en castellà de caràcter modernista i es va interessar per les idees socialistes, anarquistes i nacionalistes.
2) Quins són els elements que constitueixen els recursos més habituals de la literatura avantguardista.
Paraules en llibertat, cal•ligrames, atzar, espontaneïtat, escriptura automàtica...
3) Què és un cal•ligrama.
És un poema que expressa sentiments en forma d’una imatge relacionada amb el text.
4)Quin gènere conrea Foix?
Poesia
5) Quin corrent conreà Riba com a poeta?
Poesia
6)Cita una obre del dramaturg J.M. Segarra.
El Cafè de la Marina
7)
8)
9) De qui és l’obra Elegies de Bierville?
De Carles Riba
10)Cita tres tipus de teatre.
Comèdia burgesa, teatre frívol i d’entreteniment i teatre revolucionari.
lunes, 12 de abril de 2010
Unitat 8: Les avantguardies i els anystrenta
1. Defineix els moviments d'avantguarda i explica'n quatre.
Els moviments d'Avantguarda són un conjunt de tendències artístiques i literàries que sorgiren durant el primer terç del segle XX, especialment a França i Itàlia
Els moviemnts avantguardistes aporten noves tècniques literàries:
-Els futuristes proposen destruir la sintaxi i deixar les paraules en llibertat.
-Els cubistes popularitzen els cal•ligrames.
-Els dadaistes creen textos incoherents, dominats perlñ'atzar i l'espontaneïtat.
-Els surrealistes busquen l'expressió del subconscient a través de l'escriptura automàtica.
2. Fes l'exercici número 7 de la pàgina 183 del llibre de text (copia l'enunciat).
-Digues què afirma el poeta en el títol del poema. Quin és el món que percep com a real, elde la vetlla o el del somni?
Afirma que quan dorm ho veu tot clar, de la seva manera, sense deixar-se portar pels altres i que quan està despert està una mica desorientat perquè es deixa influir, no diu el que pensa per por de les altres opinions, etc.
Percep com a món real quan dorm perquè és quan ell és ell mateix, autèntic, amb els seus defectes i ningú el pot jutgar.
3. Defineix amb tres adjectius l'obra d'aquests autors: J.V. Foix, Carles Riba, Tomàs Garcés, Sebastià Juan Arbó i Josep Maria de Sagarra.
J.V. FOIX: surrealista, original, diferent.
CARLES RIBA: sentimental, pur, sincer.
TOMÀS GARCÉS: sensible, passional, autèntic.
SEBASTIÀ JUAN ARBÓ: dur, tràgic, trist
JOSEP MARIA DE SAGARRA: treballador, conflictiu, periodista
4. Fes l'exercici número 10 de la pàgina 185 del llibre de text (copia l'enunciat).
-Indica el significat d’aquestes parules del text 5. Si cal, consulta el diccionari. (DIEC 2)
PETJADA: senyal que deixa el peu d’una persona o d’un animal a la terra per on ha passat.
FONEDISSA: que es fon o desapareix amb facilitat.
ESCORÇA: coberta externa dels troncs, de les branques i de les arrels de les plantes llenyoses
LLEU: lleuger
COLGAR: posar (alguna cosa) dins un clot i cobrir-la amb la terra, sorra, cendra, etc., que s’havia tret en fer el clot.
FUGISSERA: que passa ràpidament.
5. Fes l'exercici número 17 de la pàgina 189 del llibre de text (copia l'enunciat)
-Compara la visió de la vida que té cadascun dels persontages i l’actitud que adopten de cara al futur.
CATERINA: veu que si es queda sempre al poble, al mateix lloc,mai podrà millorar, ho veu tot negre. Tothom la coneix com a la noia del Cafè de la Marina i això mai canviarà. Tindrà una vida monòtona i rutinària, sempre el mateix, sense il•lusió de millorar.
Però en el futur vol canviar d’ambient, separar-se de tot, del lligam de la seva infància, vol donar un pas a la seva vida i arriscar-se.
CLAUDI: vol viure de la vida al màxim, marxar a Amèrica i canviar el seu estil de vida radicalment. Viure i gaudir com mai ho havia fet. Passar-s’ho bé, conèixer gent. Viure d’uns paistages meravellosos...
BIBLIOGRAFIA: Llibre de català
Els moviments d'Avantguarda són un conjunt de tendències artístiques i literàries que sorgiren durant el primer terç del segle XX, especialment a França i Itàlia
Els moviemnts avantguardistes aporten noves tècniques literàries:
-Els futuristes proposen destruir la sintaxi i deixar les paraules en llibertat.
-Els cubistes popularitzen els cal•ligrames.
-Els dadaistes creen textos incoherents, dominats perlñ'atzar i l'espontaneïtat.
-Els surrealistes busquen l'expressió del subconscient a través de l'escriptura automàtica.
2. Fes l'exercici número 7 de la pàgina 183 del llibre de text (copia l'enunciat).
-Digues què afirma el poeta en el títol del poema. Quin és el món que percep com a real, elde la vetlla o el del somni?
Afirma que quan dorm ho veu tot clar, de la seva manera, sense deixar-se portar pels altres i que quan està despert està una mica desorientat perquè es deixa influir, no diu el que pensa per por de les altres opinions, etc.
Percep com a món real quan dorm perquè és quan ell és ell mateix, autèntic, amb els seus defectes i ningú el pot jutgar.
3. Defineix amb tres adjectius l'obra d'aquests autors: J.V. Foix, Carles Riba, Tomàs Garcés, Sebastià Juan Arbó i Josep Maria de Sagarra.
J.V. FOIX: surrealista, original, diferent.
CARLES RIBA: sentimental, pur, sincer.
TOMÀS GARCÉS: sensible, passional, autèntic.
SEBASTIÀ JUAN ARBÓ: dur, tràgic, trist
JOSEP MARIA DE SAGARRA: treballador, conflictiu, periodista
4. Fes l'exercici número 10 de la pàgina 185 del llibre de text (copia l'enunciat).
-Indica el significat d’aquestes parules del text 5. Si cal, consulta el diccionari. (DIEC 2)
PETJADA: senyal que deixa el peu d’una persona o d’un animal a la terra per on ha passat.
FONEDISSA: que es fon o desapareix amb facilitat.
ESCORÇA: coberta externa dels troncs, de les branques i de les arrels de les plantes llenyoses
LLEU: lleuger
COLGAR: posar (alguna cosa) dins un clot i cobrir-la amb la terra, sorra, cendra, etc., que s’havia tret en fer el clot.
FUGISSERA: que passa ràpidament.
5. Fes l'exercici número 17 de la pàgina 189 del llibre de text (copia l'enunciat)
-Compara la visió de la vida que té cadascun dels persontages i l’actitud que adopten de cara al futur.
CATERINA: veu que si es queda sempre al poble, al mateix lloc,mai podrà millorar, ho veu tot negre. Tothom la coneix com a la noia del Cafè de la Marina i això mai canviarà. Tindrà una vida monòtona i rutinària, sempre el mateix, sense il•lusió de millorar.
Però en el futur vol canviar d’ambient, separar-se de tot, del lligam de la seva infància, vol donar un pas a la seva vida i arriscar-se.
CLAUDI: vol viure de la vida al màxim, marxar a Amèrica i canviar el seu estil de vida radicalment. Viure i gaudir com mai ho havia fet. Passar-s’ho bé, conèixer gent. Viure d’uns paistages meravellosos...
BIBLIOGRAFIA: Llibre de català
lunes, 15 de marzo de 2010
Activitats de síntesi del segon trimestre
1. Substitueix les expressions en cursiva per altres d’equivalents, però més clares i concises.
a) Han anunciat que hi haurà eleccions en poc temps.
b) El gerent i l’apoderat han defensat opinions diferents.
c) El cap de l’oposició s’ha mostrat oposat a l’augment dels impostos.
d) Vinc d’una família pobra i no me n’avergonyeixo.
e) La tia Pura ens visita sovint.
2. Corregeix els errors de les frases següents.
a) Vés a dir-los que el dinar és a taula.
b) No facis res, espera els esdeveniments.
c) Va pujar de peus a la cadira.
d) Se li van espatllar els frens del cotxe i es va estimbar contra una paret.
e) No és lògic que t’enfadis tant per tan poca cosa.
3. Escriu un breu article d’opinió (10 ratlles) per a la revista del teu centre en què exposis els avantatges i desavantatges d’anar al centre amb bicicleta. Redacta’l en quatre paràgrafs seguint l’esquema següent i utilitzant els connectors més convenients:
a) Introducció: plantejament general.
b) Avantatges: arguments, exemples.
c) Desavantatges: arguments, exemples.
d) Conclusió: valoració global i opinió personal.
La bicicleta és un mitjà de transport molt útil per poder anar a l’escola i ens ofereix molts avantatges però alhora també desavantatges.
Un dels avantatges és que no contamina gens a diferència de els cotxes, motos, etc. És un vehicle ecològic i sostenible. Un altre avantatge és que fas esport, et poses en bona forma i és molt sa. També podem considerar un avantatge que és molt econòmic perquè no és tan car com els cotxes o motos i no gastes benzina.
No hi ha molts desavantatges però un dels quals és que només poden anar-hi una (o dues) persones a diferència que en un cotxe que hi poden anar fins a cinc. També un desavantatge és que et canses a diferència que anant en moto no has d’esforçar-te. També pot ser un desavantatge que en dies de pluja no la podem fer servir.
En conclusió, la bicicleta és un transport sa i ecològic que amb una mica d’esforç tots podem intentar utilitzar-lo i intentar que no hi hagi tanta contaminació.
4. Tria un dels dos verbs que et donem i omple els buits de les oracions següents amb la forma més adequada:
a) Des de fa un any estic (estar) amb els avis. Visc a casa seva.
b) Per Sant Joan li va explotar un petard a l’orella i ara no hi sent (sentir-hi) gens. Ha quedat ben sord.
c) Quan baixis de l’autobús, vigila que no caiguis. (caure’s).
d) I la Laura? No ho sé, però a l’hora de matemàtiques no estava (estar) a classe.
e) Vull que hi hagi (haver-hi) pau entre vosaltres.
f) La Marta i jo som amigues de tota la vida: sempre ens hem avingut (avenir-se) molt.
g) Has vist les meves espardenyes? -Sí, em penso que estan(estar) al sabater.
h) Està mal fet riure’s (riure’s) de la gent quan cau pel carrer.
i) L’han hagut d’operar de cataractes perquè ja no hi veia (veure-hi) de cap ull.
5. Substitueix els complements directes de les oracions següents per les formes dels pronoms febles que corresponguin:
a)N’hem tret força de la bóta.
b)La meva germana Eulàlia me’n explicava abans d’anar a dormir.
c)Diuen que la Marta surt amb ell.
d)En Marc n’ha trobat una al seu plat.
e)La mare li ha comprat a en Pere.
f)Demana-li-ho.
6. Omple, si cal, els buits amb la preposició a, amb, de, en o per, segons que convingui:
a) Ja no es fa amb el seu amic de sempre.
b) Confio en que tu hi seràs!
c) Encara no s’ha acostumat al nou horari.
d) Tinc dret a que m’informin adequadament.
e) No em penedeixo d’haver-ho fet.
f) Digues-li que pensi en comprar les entrades per al teatre.
g) Afanya’t a acabar la feina.
h) L’amenaçava en prendre cruels represàlies.
i) Encara no he renunciat a que puguis sortir en llibertat.
j) Ens arrisquem a que ens clavin un moc.
k) No s’adonava per el mal tràngol que estava passant el seu amic.
a) Han anunciat que hi haurà eleccions en poc temps.
b) El gerent i l’apoderat han defensat opinions diferents.
c) El cap de l’oposició s’ha mostrat oposat a l’augment dels impostos.
d) Vinc d’una família pobra i no me n’avergonyeixo.
e) La tia Pura ens visita sovint.
2. Corregeix els errors de les frases següents.
a) Vés a dir-los que el dinar és a taula.
b) No facis res, espera els esdeveniments.
c) Va pujar de peus a la cadira.
d) Se li van espatllar els frens del cotxe i es va estimbar contra una paret.
e) No és lògic que t’enfadis tant per tan poca cosa.
3. Escriu un breu article d’opinió (10 ratlles) per a la revista del teu centre en què exposis els avantatges i desavantatges d’anar al centre amb bicicleta. Redacta’l en quatre paràgrafs seguint l’esquema següent i utilitzant els connectors més convenients:
a) Introducció: plantejament general.
b) Avantatges: arguments, exemples.
c) Desavantatges: arguments, exemples.
d) Conclusió: valoració global i opinió personal.
La bicicleta és un mitjà de transport molt útil per poder anar a l’escola i ens ofereix molts avantatges però alhora també desavantatges.
Un dels avantatges és que no contamina gens a diferència de els cotxes, motos, etc. És un vehicle ecològic i sostenible. Un altre avantatge és que fas esport, et poses en bona forma i és molt sa. També podem considerar un avantatge que és molt econòmic perquè no és tan car com els cotxes o motos i no gastes benzina.
No hi ha molts desavantatges però un dels quals és que només poden anar-hi una (o dues) persones a diferència que en un cotxe que hi poden anar fins a cinc. També un desavantatge és que et canses a diferència que anant en moto no has d’esforçar-te. També pot ser un desavantatge que en dies de pluja no la podem fer servir.
En conclusió, la bicicleta és un transport sa i ecològic que amb una mica d’esforç tots podem intentar utilitzar-lo i intentar que no hi hagi tanta contaminació.
4. Tria un dels dos verbs que et donem i omple els buits de les oracions següents amb la forma més adequada:
a) Des de fa un any estic (estar) amb els avis. Visc a casa seva.
b) Per Sant Joan li va explotar un petard a l’orella i ara no hi sent (sentir-hi) gens. Ha quedat ben sord.
c) Quan baixis de l’autobús, vigila que no caiguis. (caure’s).
d) I la Laura? No ho sé, però a l’hora de matemàtiques no estava (estar) a classe.
e) Vull que hi hagi (haver-hi) pau entre vosaltres.
f) La Marta i jo som amigues de tota la vida: sempre ens hem avingut (avenir-se) molt.
g) Has vist les meves espardenyes? -Sí, em penso que estan(estar) al sabater.
h) Està mal fet riure’s (riure’s) de la gent quan cau pel carrer.
i) L’han hagut d’operar de cataractes perquè ja no hi veia (veure-hi) de cap ull.
5. Substitueix els complements directes de les oracions següents per les formes dels pronoms febles que corresponguin:
a)N’hem tret força de la bóta.
b)La meva germana Eulàlia me’n explicava abans d’anar a dormir.
c)Diuen que la Marta surt amb ell.
d)En Marc n’ha trobat una al seu plat.
e)La mare li ha comprat a en Pere.
f)Demana-li-ho.
6. Omple, si cal, els buits amb la preposició a, amb, de, en o per, segons que convingui:
a) Ja no es fa amb el seu amic de sempre.
b) Confio en que tu hi seràs!
c) Encara no s’ha acostumat al nou horari.
d) Tinc dret a que m’informin adequadament.
e) No em penedeixo d’haver-ho fet.
f) Digues-li que pensi en comprar les entrades per al teatre.
g) Afanya’t a acabar la feina.
h) L’amenaçava en prendre cruels represàlies.
i) Encara no he renunciat a que puguis sortir en llibertat.
j) Ens arrisquem a que ens clavin un moc.
k) No s’adonava per el mal tràngol que estava passant el seu amic.
lunes, 1 de marzo de 2010
Modernisme i Noucentisme
1.Qui va ser Pompeu Fabra? Explica la seva aportació principal a la llengua catalana.
Va ser un important lingüista i gramàtic.
Sota el segell de L'Avenç va publicar les seves primeres contribucions a la Llengua Catalana, com ara el Tractat d'ortografia catalana (1904) o la primera edició de la Gramàtica de la Llengua Catalana (1912).
Les edicions successives d'aquests llibres i d'altres com les Normes ortogràfiques (1a. Ed.: 1913), marcaran les regles del català modern. Però Fabra es convertirà també en un referent per als escriptors catalans, sobretot amb els articles aplegats a El català literari (1932).
BIBLIOGRAFIA:
http://www.escriptors.com/autors/fabrap/
2. Fes un esquema de les principals obres modernistes catalanes amb els seus autors corresponents.
POESIA:
- Joan Maragall: “Oda a Espanya”
-Miquel Costa i Llobera: “De l'agre de la terra”
-Joan Alcover: “La Balanguera”
NARRATIVA MODERNISTA:
-Raimon Casellas: “Els sots feréstecs”
-Prudenci Bertrana: “Josafat”
-Joaquim Ruyra: “Marines i boscatges”
- Víctor Català: “Solitud”
- Josep Pous i Pagès: “La vida i la mort d’en Jordi Fraginals”
POESIA MODERNISTA:
-Santiago Rusiñol: “L'auca del senyor Esteve”
-Adrià Gual: “Misteri de dolor”
-Joan puig i Ferreter: “Aigües encantades”
-Ignasi Iglésias: “La fuerza del orgullo”
BIBLIOGRAFIA:
Llibre de llengua catalana. Editorial: Cruïlla
3. Explica les diferències entre el modernisme i el noucentisme.
El modernisme és un moviment artístic, en canvi, el noucentisme és un moviment cultural. El modernisme proposa la renovació de totes les arts i el noucentisme vol impulsar la modernització de Catalunya amb el suport de les institucions. El modernisme es manifesta en la literatura mitjançant la poesia, la narrativa i el teatre, en canvi el noucentisme només es manifesta mitjançant la poesia i la narrativa.
BIBLIOGRAFIA:
Llibre de llengua catalana. Editorial: Cruïlla
Va ser un important lingüista i gramàtic.
Sota el segell de L'Avenç va publicar les seves primeres contribucions a la Llengua Catalana, com ara el Tractat d'ortografia catalana (1904) o la primera edició de la Gramàtica de la Llengua Catalana (1912).
Les edicions successives d'aquests llibres i d'altres com les Normes ortogràfiques (1a. Ed.: 1913), marcaran les regles del català modern. Però Fabra es convertirà també en un referent per als escriptors catalans, sobretot amb els articles aplegats a El català literari (1932).
BIBLIOGRAFIA:
http://www.escriptors.com/autors/fabrap/
2. Fes un esquema de les principals obres modernistes catalanes amb els seus autors corresponents.
POESIA:
- Joan Maragall: “Oda a Espanya”
-Miquel Costa i Llobera: “De l'agre de la terra”
-Joan Alcover: “La Balanguera”
NARRATIVA MODERNISTA:
-Raimon Casellas: “Els sots feréstecs”
-Prudenci Bertrana: “Josafat”
-Joaquim Ruyra: “Marines i boscatges”
- Víctor Català: “Solitud”
- Josep Pous i Pagès: “La vida i la mort d’en Jordi Fraginals”
POESIA MODERNISTA:
-Santiago Rusiñol: “L'auca del senyor Esteve”
-Adrià Gual: “Misteri de dolor”
-Joan puig i Ferreter: “Aigües encantades”
-Ignasi Iglésias: “La fuerza del orgullo”
BIBLIOGRAFIA:
Llibre de llengua catalana. Editorial: Cruïlla
3. Explica les diferències entre el modernisme i el noucentisme.
El modernisme és un moviment artístic, en canvi, el noucentisme és un moviment cultural. El modernisme proposa la renovació de totes les arts i el noucentisme vol impulsar la modernització de Catalunya amb el suport de les institucions. El modernisme es manifesta en la literatura mitjançant la poesia, la narrativa i el teatre, en canvi el noucentisme només es manifesta mitjançant la poesia i la narrativa.
BIBLIOGRAFIA:
Llibre de llengua catalana. Editorial: Cruïlla
domingo, 21 de febrero de 2010
Unitat 5. Romanticisme i Realisme
1. Defineix amb les teves paraules els moviments literaris següents:
a) Romanticisme: és un moviment cultural, polític i literari que es va originar a final del s.XVIII. Dóna importància al sentiment.
b) Costumisme: és un moviment literari del s. XIX i XX. Té la intenció de conservar els aspectes tradicionals de la vida de poble.
c) Realisme: corrent artístic que apareix al s.XIX. Té l'objectiu de plasmar la realitat de la forma més exacte possible a les obres d'art.
d) Naturalisme: és un moviment del s. XIX. És objectiu per això es diu que és una evolució del realisme.
BIBLIOGRAFIA
http://ca.wikipedia.org/wiki/Naturalisme
http://ca.wikipedia.org/wiki/Naturalisme
http://ca.wikipedia.org/wiki/Costumisme
http://ca.wikipedia.org/wiki/Romanticisme
2. Explica com entén Jacint Verdaguer la poesia (Romanticisme)
Verdaguer entén la poesia com l'expressió dels sentiments i emocions.
BIBLIOGRAFIA
Llibre de llengua catalana de 4t d’ESO de l’assignatura. Editorial: Cruïlla
3. Quin gènere va conrear Àngel Guimerà? Cita noms d'obres seves. (Romanticisme - Realisme)
Gimerà va conrear el teatre. Les seves obres més importants són: "Mar i Cel", "Terra baixa", "Maria Rosa", "La filla del mar"...
BIBLIOGRAFIA
Llibre de llengua catalana de 4t d’ESO de l’assignatura. Editorial: Cruïlla
4. Explica per què l'obra L'Escanyapobres de Narcís Oller s'inclou dins del realisme. (Realisme)
Perquè és una obra que descriu la societat catalana del moment, els canvis econòmics i socials del segle vistos des del món rural.
BIBLIOGRAFIA
Llibre de llengua catalana de 4t d’ESO de l’assignatura. Editorial: Cruïlla
5. Cita dos autors catalans que es puguin considerar naturalistes. (Naturalisme)
Verdaguer i Narcís Oller
BIBLIOGRAFIA
Llibre de llengua catalana de 4t d’ESO de l’assignatura. Editorial: Cruïlla
a) Romanticisme: és un moviment cultural, polític i literari que es va originar a final del s.XVIII. Dóna importància al sentiment.
b) Costumisme: és un moviment literari del s. XIX i XX. Té la intenció de conservar els aspectes tradicionals de la vida de poble.
c) Realisme: corrent artístic que apareix al s.XIX. Té l'objectiu de plasmar la realitat de la forma més exacte possible a les obres d'art.
d) Naturalisme: és un moviment del s. XIX. És objectiu per això es diu que és una evolució del realisme.
BIBLIOGRAFIA
http://ca.wikipedia.org/wiki/Naturalisme
http://ca.wikipedia.org/wiki/Naturalisme
http://ca.wikipedia.org/wiki/Costumisme
http://ca.wikipedia.org/wiki/Romanticisme
2. Explica com entén Jacint Verdaguer la poesia (Romanticisme)
Verdaguer entén la poesia com l'expressió dels sentiments i emocions.
BIBLIOGRAFIA
Llibre de llengua catalana de 4t d’ESO de l’assignatura. Editorial: Cruïlla
3. Quin gènere va conrear Àngel Guimerà? Cita noms d'obres seves. (Romanticisme - Realisme)
Gimerà va conrear el teatre. Les seves obres més importants són: "Mar i Cel", "Terra baixa", "Maria Rosa", "La filla del mar"...
BIBLIOGRAFIA
Llibre de llengua catalana de 4t d’ESO de l’assignatura. Editorial: Cruïlla
4. Explica per què l'obra L'Escanyapobres de Narcís Oller s'inclou dins del realisme. (Realisme)
Perquè és una obra que descriu la societat catalana del moment, els canvis econòmics i socials del segle vistos des del món rural.
BIBLIOGRAFIA
Llibre de llengua catalana de 4t d’ESO de l’assignatura. Editorial: Cruïlla
5. Cita dos autors catalans que es puguin considerar naturalistes. (Naturalisme)
Verdaguer i Narcís Oller
BIBLIOGRAFIA
Llibre de llengua catalana de 4t d’ESO de l’assignatura. Editorial: Cruïlla
lunes, 8 de febrero de 2010
Unitat 4. El Renaixement, el Barroc i el Neoclassicisme
1. RENAIXEMENT
A) La literatura popular influencia l'obra de Pere Serafí? Argumenta la resposta.
La literatura popular va influir a Pere Serafí, i a altres autors del Renaixement, en els temes, en el ritme i la musicalitat tot i que no es va deslligar del tot de la tradició trobadoresca.
BIBLIOGRAFIA:
Llibre de llengua catalana de 4t d’ESO de l’assignatura. Editorial: Cruïlla
2. BARROC
A) On és Vallfogona? Situa-ho en un mapa.
B) De què és el màxim representant català, el Rector de Vallfogona?
És el màxim representant del Barroc català.
BIBLIOGRAFIA:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Vallfogona_de_Ripoll%C3%A8s i
Llibre de llengua catalana de 4t d’ESO de l’assignatura. Editorial: Cruïlla
3. NEOCLASSICISME
A) Explica els valors que transmet l'obra Lucrècia del menorquí Joan Ramis Ramis.
Lucrèsia, és una tragèdia ambientada a Roma. A més de plantejar un drama conjugal, fa una defensa de la llibertat i manifesta un rebuig total de la tirania.
BIBLIOGRAFIA:
Llibre de llengua catalana de 4t d’ESO de l’assignatura. Editorial: Cruïlla
A) La literatura popular influencia l'obra de Pere Serafí? Argumenta la resposta.
La literatura popular va influir a Pere Serafí, i a altres autors del Renaixement, en els temes, en el ritme i la musicalitat tot i que no es va deslligar del tot de la tradició trobadoresca.
BIBLIOGRAFIA:
Llibre de llengua catalana de 4t d’ESO de l’assignatura. Editorial: Cruïlla
2. BARROC
A) On és Vallfogona? Situa-ho en un mapa.
B) De què és el màxim representant català, el Rector de Vallfogona?
És el màxim representant del Barroc català.
BIBLIOGRAFIA:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Vallfogona_de_Ripoll%C3%A8s i
Llibre de llengua catalana de 4t d’ESO de l’assignatura. Editorial: Cruïlla
3. NEOCLASSICISME
A) Explica els valors que transmet l'obra Lucrècia del menorquí Joan Ramis Ramis.
Lucrèsia, és una tragèdia ambientada a Roma. A més de plantejar un drama conjugal, fa una defensa de la llibertat i manifesta un rebuig total de la tirania.
BIBLIOGRAFIA:
Llibre de llengua catalana de 4t d’ESO de l’assignatura. Editorial: Cruïlla
lunes, 25 de enero de 2010
s.XV: Novel·la burgesa i poesia
1. Jaume Roig i la novel·la burgesa
a) Resumeix, amb paraules teves, la biografia de Jaume Roig.
Jaume Roig (¿?-1478) va néixer a València. És un clar representant de la nova classe social: la burgesia. Va ser un metge important i també molt bon escriptor. El seu llibre que ha tingut més èxit és L’espill o Llibre de les dones, que bté la intenció de divertir. Es va casar amb Isabel Pellisser.
BIBLIOGRAFIA:
La informació la he buscat al llibre de llengua catalana de 4t d’ESO de l’assignatura. Editorial: Cruïlla.
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0056478&BATE=Jaume%20Roig
b) Quina és la principal característica de l'obra de Jaume Roig? Exemplifica-ho.
L’espill o Llibre de les dones vol presentar una visió realista del món segons la perspectiva burgesa. Té la intenció de divertir i riure's de les dones. És un molt bon exemple de la misogínia medieval.
BIBLIOGRAFIA:
Llibre de llengua catalana de 4t d’ESO de l’assignatura. Editorial: Cruïlla.
2. La poesia del segle XV: Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March
a)Quants poemes s'han conservat de Jordi de Sant Jordi? Escriu el títol de tres d'ells.
Es guarden 18 poemes, dels quals els més importants són Estramps, Presoner i Lo setge d'amor.
BIBLIOGRAFIA:
Llibre de llengua catalana de 4t d’ESO de l’assignatura. Editorial: Cruïlla.
b)Quines són les principals novetats que aporta Ausiàs March a la poesia catalana?
Ausiàs March allibera la poesia catalana de la llengua provençal i compon els seus poemes en català. Crea una poètica personal on apareixen innovacions de la lírica europea del moment.
BIBLIOGRAFIA:
Llibre de llengua catalana de 4t d’ESO de l’assignatura. Editorial: Cruïlla.
c)Copia el poema Veles e vents d'Ausiàs March, adjunta-hi la versió cantada per Raimon i explica el significat que té per a tu aquest poema.
Veles i vents compliran els meus desigs, fent camins incerts per la
mar. Mestral i ponent en contra d’ells veig armar-se; xaloc i llevant
els han d’ajudar amb els seus amics, el gregal i el migjorn,
fent humils precs al vent de tramuntana que en el seu bufar els
sigui favorable i que tots cinc duguin a terme el meu retorn.
Bullirà el mar com la cassola al forn, canviant el color i l’estat natural,
i mostrarà voler mal a tota cosa que sobre d’ell s’aturi un
moment: peixos grans i petits correran a refugi i cercaran amagatalls
secrets: fugint del mar, on s’han nodrit i han nascut, saltaran
a terra com a gran remei.
Els viatgers, tots junts, faran vots i prometran molts dons fets de
cera; la gran por traurà a la llum els secrets que al confessor no
hauran estat descoberts. En el perill no em caureu de la memòria,
ans prometré al Déu que ens ha lligat de no minvar les meves fermes
voluntats i que sempre us tindré present.
Jo temo la mort per no ser-vos absent, perquè amor per mort és
anul·lat, però jo no crec que el meu voler pugui ser vençut per tal
separació. Em fa por el vostre poc voler, que, en morir jo, no
m’oblidi: aquest sol pensament em treu el delit del món perquè,
vivint nosaltres, no crec que pugui succeir.
[Que] després de la meva mort, perdeu la capacitat d’estimar, i
[que] sigui tota convertida en ira! I jo, forçat a partir d’aquest
món, el meu mal serà només no veure-us. Oh Déu! Per què no hi
ha límit en amor, car prop d’aquell jo em trobaria tot sol? Sabria
en quina mesura em vol el vostre voler, [i] podria témer o confiar
en l’esdevenidor.
Jo sóc el més extrem amador, després d’aquell a qui Déu pren la
vida: com que sóc viu, el meu cor no mostra tant de dolor com la
mort per la seva extrema dolor. A bé o a mal d’amor estic disposat,
però, pel meu fat, la fortuna no em porta ocasió [ni d’una
cosa ni de l’altra]: tot desvetllat, amb la porta ben oberta, em trobarà
fent humil resposta.
Jo desitjo allò que em podrà costar molt car i aquesta esperança
m’aconhorta de molts mals; a mi no em plau que la meva vida
sigui deslliurada d’un cas molt ferotge, que prego a Déu que vingui
aviat. Llavors, a la gent no li caldrà donar fe al que amor obrarà
fora de mi: la seva potència es mostrarà en acte i els meus dits
amb fets els provaré.
Amor, de vós jo en sento més que no en sé, per la qual cosa la
part pitjor me’n restarà, i de vós en sap el qui sense vós està: a joc
de daus us compararé.
Ens expressa l'amor que te sobre una persona, és intens i dolorós però ell la segueix estimant. Ens expressa tot el seu sentiment i dolor.
BIBLIOGRAFIA:
Bloc de l'Anna.
a) Resumeix, amb paraules teves, la biografia de Jaume Roig.
Jaume Roig (¿?-1478) va néixer a València. És un clar representant de la nova classe social: la burgesia. Va ser un metge important i també molt bon escriptor. El seu llibre que ha tingut més èxit és L’espill o Llibre de les dones, que bté la intenció de divertir. Es va casar amb Isabel Pellisser.
BIBLIOGRAFIA:
La informació la he buscat al llibre de llengua catalana de 4t d’ESO de l’assignatura. Editorial: Cruïlla.
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0056478&BATE=Jaume%20Roig
b) Quina és la principal característica de l'obra de Jaume Roig? Exemplifica-ho.
L’espill o Llibre de les dones vol presentar una visió realista del món segons la perspectiva burgesa. Té la intenció de divertir i riure's de les dones. És un molt bon exemple de la misogínia medieval.
BIBLIOGRAFIA:
Llibre de llengua catalana de 4t d’ESO de l’assignatura. Editorial: Cruïlla.
2. La poesia del segle XV: Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March
a)Quants poemes s'han conservat de Jordi de Sant Jordi? Escriu el títol de tres d'ells.
Es guarden 18 poemes, dels quals els més importants són Estramps, Presoner i Lo setge d'amor.
BIBLIOGRAFIA:
Llibre de llengua catalana de 4t d’ESO de l’assignatura. Editorial: Cruïlla.
b)Quines són les principals novetats que aporta Ausiàs March a la poesia catalana?
Ausiàs March allibera la poesia catalana de la llengua provençal i compon els seus poemes en català. Crea una poètica personal on apareixen innovacions de la lírica europea del moment.
BIBLIOGRAFIA:
Llibre de llengua catalana de 4t d’ESO de l’assignatura. Editorial: Cruïlla.
c)Copia el poema Veles e vents d'Ausiàs March, adjunta-hi la versió cantada per Raimon i explica el significat que té per a tu aquest poema.
Veles i vents compliran els meus desigs, fent camins incerts per la
mar. Mestral i ponent en contra d’ells veig armar-se; xaloc i llevant
els han d’ajudar amb els seus amics, el gregal i el migjorn,
fent humils precs al vent de tramuntana que en el seu bufar els
sigui favorable i que tots cinc duguin a terme el meu retorn.
Bullirà el mar com la cassola al forn, canviant el color i l’estat natural,
i mostrarà voler mal a tota cosa que sobre d’ell s’aturi un
moment: peixos grans i petits correran a refugi i cercaran amagatalls
secrets: fugint del mar, on s’han nodrit i han nascut, saltaran
a terra com a gran remei.
Els viatgers, tots junts, faran vots i prometran molts dons fets de
cera; la gran por traurà a la llum els secrets que al confessor no
hauran estat descoberts. En el perill no em caureu de la memòria,
ans prometré al Déu que ens ha lligat de no minvar les meves fermes
voluntats i que sempre us tindré present.
Jo temo la mort per no ser-vos absent, perquè amor per mort és
anul·lat, però jo no crec que el meu voler pugui ser vençut per tal
separació. Em fa por el vostre poc voler, que, en morir jo, no
m’oblidi: aquest sol pensament em treu el delit del món perquè,
vivint nosaltres, no crec que pugui succeir.
[Que] després de la meva mort, perdeu la capacitat d’estimar, i
[que] sigui tota convertida en ira! I jo, forçat a partir d’aquest
món, el meu mal serà només no veure-us. Oh Déu! Per què no hi
ha límit en amor, car prop d’aquell jo em trobaria tot sol? Sabria
en quina mesura em vol el vostre voler, [i] podria témer o confiar
en l’esdevenidor.
Jo sóc el més extrem amador, després d’aquell a qui Déu pren la
vida: com que sóc viu, el meu cor no mostra tant de dolor com la
mort per la seva extrema dolor. A bé o a mal d’amor estic disposat,
però, pel meu fat, la fortuna no em porta ocasió [ni d’una
cosa ni de l’altra]: tot desvetllat, amb la porta ben oberta, em trobarà
fent humil resposta.
Jo desitjo allò que em podrà costar molt car i aquesta esperança
m’aconhorta de molts mals; a mi no em plau que la meva vida
sigui deslliurada d’un cas molt ferotge, que prego a Déu que vingui
aviat. Llavors, a la gent no li caldrà donar fe al que amor obrarà
fora de mi: la seva potència es mostrarà en acte i els meus dits
amb fets els provaré.
Amor, de vós jo en sento més que no en sé, per la qual cosa la
part pitjor me’n restarà, i de vós en sap el qui sense vós està: a joc
de daus us compararé.
Ens expressa l'amor que te sobre una persona, és intens i dolorós però ell la segueix estimant. Ens expressa tot el seu sentiment i dolor.
BIBLIOGRAFIA:
Bloc de l'Anna.
domingo, 24 de enero de 2010
Importància de Tirant Lo Blanc i la seva difusió
És considerada una novel•la tant important per la gran varietat de temes que s’hi tracten: escenes fantàstiques, esdeveniments històrics, estratègies militars, escenes cortesanes, episodis eròtics i desvergonyits, i tocs humorístics. Tot això fa que aquesta obra sigui tan coneguda mundialment i s’hagi traduït a molts idiomes més.
Va ser publicada a València l'any 1490 i reimpresa a Barcelona el 1497. Durant el segle XVI va ser traduïda al castellà (1511) i a l'italià (1538), més tard al francès (1737) i actualment ho ha estat a l'anglès (1984) i a moltes altres llengües.
BIBLIOGRAFIA:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Tirant_lo_Blanc
http://www.tinet.cat/bdt/tirant/capitols/Tot_obra.html
Va ser publicada a València l'any 1490 i reimpresa a Barcelona el 1497. Durant el segle XVI va ser traduïda al castellà (1511) i a l'italià (1538), més tard al francès (1737) i actualment ho ha estat a l'anglès (1984) i a moltes altres llengües.
BIBLIOGRAFIA:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Tirant_lo_Blanc
http://www.tinet.cat/bdt/tirant/capitols/Tot_obra.html
lunes, 18 de enero de 2010
Diferències entre llibres de cavalleries i novel·la cavalleresca
Molta gent confon fàcilment els llibres de cavalleries i la novel•la cavalleresca, tot i que hi ha una diferència important entre aquests termes. Una de les diferències que va subratllar Martí de Riquer és que la novel·la cavalleresca remet a un món possible, i sovint real, quan parlem de biografies de cavallers que formen part de la història. Per altre part, els llibres de cavalleries estan envoltats de gegants, dracs, mags, bruixots i altres personatges extrets de la fantasia infinita dels humans. El cavaller és omnipotent, sempre és el millor, mai li passen coses dolentes. En resum, les novel·les cavalleresques són versemblants, en canvi els llibres de cavalleries són inversemblants.
BIBLIOGRAFIA:
http://www.wikilingua.net/ca/articles/n/o/v/Novela_caballeresca.html
http://www.wikilingua.net/ca/articles/l/i/b/Libros_de_caballer%C3%ADas.html
BIBLIOGRAFIA:
http://www.wikilingua.net/ca/articles/n/o/v/Novela_caballeresca.html
http://www.wikilingua.net/ca/articles/l/i/b/Libros_de_caballer%C3%ADas.html
Esquema estructura Tirant Lo Blanc
ESQUEMA ESTRUCTURA TIRANT LO BLANC
La novel·la pot ser dividida en cinc parts, que corresponen als llocs geogràfics respectius en què es desenvolupen.
1a part) L’acció transcorre a Anglaterra, on Tirant és nomenat cavaller i guanya fama en les lluites cortesanes.
2a part) Tirant marxa a Sicília i Rodes i és nomenat almirall en les batalles navals. S’estableix una relació sentimental entre la filla del rei de Sicília i el príncep Felip de França.
3a part) Tirant va a Constantinoble i guanya certa importància en la batalla contra els turcs. Ell s’enamora de la princesa Carmesina i es produeixen situacions picants.
4a part) Tirant naufraga a les costes de Tunísia i conquereix part del nord d’Àfrica. També converteix molta gent al cristianisme.
5a part) Retorna a l’Imperi grec, es casa amb Carmesina i és nomenat César de l’Imperi. Pateix una pulmonia i mort. Carmesina mort a causa de la seva pena i els enterren junts.
BIBLIOGRAFIA:
La informació la he buscat al llibre de llengua catalana de 4t d’ESO de l’assignatura. Editorial: Cruïlla.
També a: http://www.tinet.cat/bdt/tirant/capitols/Tot_obra.html
La novel·la pot ser dividida en cinc parts, que corresponen als llocs geogràfics respectius en què es desenvolupen.
1a part) L’acció transcorre a Anglaterra, on Tirant és nomenat cavaller i guanya fama en les lluites cortesanes.
2a part) Tirant marxa a Sicília i Rodes i és nomenat almirall en les batalles navals. S’estableix una relació sentimental entre la filla del rei de Sicília i el príncep Felip de França.
3a part) Tirant va a Constantinoble i guanya certa importància en la batalla contra els turcs. Ell s’enamora de la princesa Carmesina i es produeixen situacions picants.
4a part) Tirant naufraga a les costes de Tunísia i conquereix part del nord d’Àfrica. També converteix molta gent al cristianisme.
5a part) Retorna a l’Imperi grec, es casa amb Carmesina i és nomenat César de l’Imperi. Pateix una pulmonia i mort. Carmesina mort a causa de la seva pena i els enterren junts.
BIBLIOGRAFIA:
La informació la he buscat al llibre de llengua catalana de 4t d’ESO de l’assignatura. Editorial: Cruïlla.
També a: http://www.tinet.cat/bdt/tirant/capitols/Tot_obra.html
lunes, 11 de enero de 2010
VICENT FERRER
Sant Vicent Ferrer (València, 1350 - Gwened, Bretanya, 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mitja Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme. Influí marcadament a la cort del Papa Benet XIII d'Avinyó i en l'elecció de la dinastia castellana dels Trastàmara per regnar a la Corona d'Aragó. La seva obra principal és Sermons.
BERNAT METGE
Bernat Metge (Barcelona entre 1340 i 1346 - 1413) fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes. És considerat un dels millors prosistes catalans, introductor de l'estil renaixentista a la literatura catalana, amb una fina intel·ligència, i una gran sornegueria. Les seves obres més importants són: Llibre de Fortuna e Prudència, Sermó humorístic i paròdic, i la seva obra mestra fou Lo somni.
FRANCESC EIXIMENIS
Francesc Eiximenis (Girona, entre 1328 i 1332 - Perpinyà, 1409) fou un frare franciscà que escrigué literatura per tal de divulgar de manera senzilla els principis fonamentals de la religió i la filosofia. Les seves obres més importants van ser Tul•lí, Plató, Lo crestià i Agusti d'Hipona.
domingo, 10 de enero de 2010
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
